El flamenc és una de les expressions artístiques més poderoses nascudes mai a Europa, una fusió de cant, guitarra, ball i ritme que la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2010. Tot i la seva fama mundial, la història del flamenc continua plena de misteris, debats i girs fascinants.
Com va sorgir aquest art? Qui el va crear? I com va viatjar des dels patis d’Andalusia fins als grans escenaris del món, inclosos els tablaos històrics de Barcelona?
Aquesta guia recorre tota la història del flamenc, des de les seves arrels més antigues fins a l’actualitat, i mostra on aquesta història continua desplegant-se cada nit al cor de Les Rambles.
Les arrels: un gresol cultural al sud d’Espanya
La història del flamenc comença a Andalusia, la regió més meridional d’Espanya i una de les cruïlles culturals més riques de la història.
Durant segles, Andalusia va acollir una extraordinària barreja de pobles: els gitanos, que van arribar a la península Ibèrica al segle XV després d’una llarga migració des del nord de l’Índia; els musulmans, els vuit segles de presència dels quals van deixar una empremta profunda en la música, l’arquitectura i la llengua andaluses; les comunitats jueves sefardites, amb una litúrgia musical pròpia i molt rica; i el mateix poble andalús, hereu d’antigues tradicions populars.
El flamenc va sorgir de la trobada de tots aquests corrents. Les comunitats gitanes de Sevilla, Jerez de la Frontera i Cadis són àmpliament reconegudes com el gresol essencial on aquest art va prendre forma, creant, als marges de la societat, cants d’una profunditat emocional extraordinària.
La persecució, la pobresa i el desarrelament van donar al primer flamenc els seus grans temes: el dolor, l’orgull, l’amor, la mort i la supervivència. La influència àrab perviu en l’estil de cant melismàtic i ornamentat, mentre que el folklore andalús hi va aportar formes com el fandango, que el flamenc absorbia i transformava.
Fins i tot la paraula “flamenc” és un enigma històric. Algunes teories la relacionen amb l’expressió àrab felah mengu, que significaria camperol fugitiu; d’altres, amb la paraula castellana per designar l’ocell flamenc o amb l’argot de l’època. Sigui quin sigui el seu origen, a finals del segle XVIII el terme ja s’associava a la música i a les persones que la interpretaven.
Els primers testimonis escrits: el segle XVIII
El flamenc va viure durant generacions com una tradició oral i familiar abans que ningú en deixés constància escrita. Les primeres referències documentades apareixen a la segona meitat del segle XVIII, quan viatgers i escriptors van començar a descriure festes gitanes a les ciutats andaluses.
Els historiadors solen citar el cantaor Tío Luis el de la Juliana, de Jerez, com el primer cantaor conegut, actiu a finals del segle XVIII.
En aquest primer període, el flamenc era principalment cantat. Entre les formes més antigues, conegudes com a palos, hi ha les tonás, els martinetes i les seguiriyas, cants sobris que sovint s’interpretaven sense cap acompanyament. La guitarra, el ball i els estils festius s’hi incorporarien i floririen durant el segle següent.
L’edat d’or: els cafès cantants (1850–1920)
La transformació del flamenc, que va passar de ritual privat a art professional, es va produir als cafès cantants, locals que es van estendre per tot Espanya a partir de mitjan segle XIX. Aquests espais oferien programes nocturns en què el públic pagava per veure quadres de cantaores, guitarristes i ballarins.
El llegendari Café de Silverio de Sevilla, fundat pel cantaor Silverio Franconetti, va establir el model, i el format va arribar ràpidament a Madrid i Barcelona.
Aquesta època, sovint anomenada l’edat d’or del flamenc, va professionalitzar l’art i en va ampliar enormement el repertori. Els cantaores van codificar desenes de palos, els guitarristes van desenvolupar tècniques virtuoses per acompanyar-los i el ball va adquirir la forma dramàtica i estructurada que el públic reconeix avui.
Barcelona va tenir un paper destacat en aquest capítol: els cafès cantants i els music-halls van florir al voltant de La Rambla, el Paral·lel i el carrer de Sant Pau, una zona tan activa que va arribar a ser coneguda com el Triangle d’Or del flamenc a la ciutat.
Crisi i reivindicació: Lorca, Falla i el concurs de 1922
A principis del segle XX, l’espectacle comercial amenaçava de diluir els estils profunds i tradicionals. Preocupats per aquesta situació, dues figures cabdals de la cultura espanyola, el poeta Federico García Lorca i el compositor Manuel de Falla, van organitzar a Granada el Concurso de Cante Jondo de 1922, un certamen històric pensat per dignificar i preservar les formes més antigues del cant flamenc.
Les conferències de Lorca sobre el concepte de duende, aquella força misteriosa que transforma una actuació en emoció pura, van donar al flamenc el seu vocabulari filosòfic més perdurable i continuen sent una lectura essencial per a qualsevol amant d’aquest art.
L’era dels tablaos: el flamenc troba la seva llar moderna
Després del declivi dels cafès cantants, a mitjan segle XX va aparèixer un nou tipus de local: el tablao.
El nom prové de tablado, la plataforma de fusta que ressona sota els peus dels ballarins. El tablao recuperava la intimitat dels antics cafès cantants: una sala petita, un públic molt a prop, actuacions acústiques en directe i un elenc rotatiu d’artistes de primer nivell.
El Corral de la Morería de Madrid va obrir el 1956, i ben aviat totes les grans ciutats espanyoles van tenir els seus temples del flamenc.
El capítol decisiu de Barcelona va arribar el 1970, quan el Tablao Flamenco Cordobes va obrir al número 35 de La Rambla. Fundat sota la direcció d’una família d’artistes, el guitarrista Luis Adame i la bailaora Irene Alba, el local es va proposar programar els millors artistes de l’època, i ho va aconseguir de manera espectacular.
Camarón de la Isla, Farruco, Chocolate, Manuela Carrasco, Bambino, La Tati i moltes altres llegendes van actuar al seu escenari, convertint el Cordobes en un arxiu viu de més de mig segle d’història del flamenc.
L’era dels tablaos també va consolidar l’abast internacional del flamenc, ja que molts artistes formats en aquests petits escenaris acabarien conquerint teatres d’arreu del món.
Revolució i fusió: de Paco de Lucía fins avui
La dècada de 1970 va portar una explosió creativa. El guitarrista Paco de Lucía i el cantaor Camarón de la Isla van revolucionar aquest art, ampliant-ne les harmonies, incorporant el cajón peruà com a percussió emblemàtica del flamenc i gravant discos que el van obrir al jazz, al rock i a les músiques del món.
El moviment conegut com a nuevo flamenco va apropar l’art a nous públics sense trencar amb les seves arrels, i les generacions posteriors d’artistes, de Miguel Poveda a Israel Galván i Patricia Guerrero, han continuat ampliant-ne els límits.
Després va arribar el reconeixement internacional. El 2010, la UNESCO va inscriure el flamenc a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i cada 16 de novembre se celebra arreu del món el Dia Internacional del Flamenc. Avui, el flamenc continua sent un art viu i en evolució, interpretat i estudiat a tots els continents.
El nostre lloc en aquesta història: Tablao Cordobes i El Duende
En aquest punt, la història del flamenc i la nostra pròpia història es converteixen en un mateix relat. Des de 1970, el Tablao Flamenco Cordobes ha estat l’escenari flamenc més important de Barcelona, gestionat per la mateixa família d’artistes al llarg de tres generacions.
Les nostres sales van ser decorades artesanalment pels restauradors oficials de l’Alhambra de Granada, recreant l’arquitectura nassarita de l’Andalusia del segle XV. Els espectacles s’ofereixen de manera tradicional, sense micròfons, perquè la veu, la guitarra i el zapateado se sentin tal com sonaven als cafès cantants.
El novembre de 2025, coincidint amb el Dia Internacional del Flamenc i el nostre 55è aniversari, aquesta dedicació de tota una vida va ser reconeguda amb el premi al Millor Tablao del Món 2025 als Premis Internacionals de Flamenc Silverio Franconetti, una distinció que anteriorment havien rebut institucions com el Corral de la Morería.
Avui, el nostre llegat familiar continua viu en dos locals veïns de Les Rambles, cadascun dels quals ofereix una manera diferent de viure aquesta història.
El Tablao Flamenco Cordobes, al número 35 de La Rambla, ofereix l’experiència completa i clàssica. L’espectacle dura aproximadament 70 minuts, reuneix alguns dels artistes premiats més destacats d’Espanya i inclou una beguda.
També es pot combinar amb les nostres opcions gastronòmiques en menjadors independents: un Menú Restaurant Flamenc de tapes de primera qualitat servides a taula, un Bufet Degustació Espanyol amb més de 40 plats espanyols i catalans, o una opció de Tapes Flamenques a la tarda amb pernil ibèric, formatge curat i olives.
Tots els menús disposen d’alternatives halal, vegetarianes, veganes, sense gluten, sense lactosa i sense fruits secs, i totes les opcions de sopar inclouen seients preferents per a l’espectacle.
El Duende by Tablao Cordobes, al número 33 de La Rambla, és el nostre bar flamenc modern, nascut el 2024 per continuar la tradició de proximitat que definia els cafès cantants originals.
En una sala íntima de només 120 localitats, un elenc rotatiu de sis o set artistes, que combina figures reconegudes amb els talents emergents que estan configurant el futur del flamenc, ofereix cada dia un espectacle de 55 minuts a les 19.00, les 20.15 i les 21.30 h.
La majoria de zones de seients inclouen una beguda, i tots els clients poden demanar una selecció de còctels d’autor inspirats en els estils del flamenc.
Entre tots dos locals, cada nit s’interpreten en directe més de cinc dècades d’història del flamenc, a pocs passos de distància, al mateix carrer on la història flamenca de Barcelona va començar fa més d’un segle.
Reflexions finals: una història que pots sentir aquesta nit
La història del flamenc és la història d’un poble que va transformar les dificultats en bellesa, dels cafès i tablaos que van donar un escenari a aquella bellesa i de generacions d’artistes que continuen reinventant-la sense trair-ne l’ànima. Els llibres i els enregistraments et poden ensenyar les dates i els noms. Només una actuació en directe et pot ensenyar el duende.
Aquesta lliçó t’espera a La Rambla, on el passat i el present del flamenc comparteixen cada vespre el mateix escenari de fusta.
Preparat per entrar en la història del flamenc? Reserva les teves entrades per al Tablao Flamenco Cordobes o El Duende by Tablao Cordobes, a Les Rambles de Barcelona, i viu aquest art exactament allà on la seva història continua escrivint-se.