La Atmosfera
La decoració de Tablao Flamenco Cordobes Barcelona, inspirada en les formes i l'arquitectura nassarita de l'Andalusia de finals del segle XV, ha estat realitzada artesanalment pels restauradors oficials de l'Alhambra de Granada, Napoleon Morillas i Antonio Zubeldia. La nostra fidelitat a aquests motius decoratius vol recordar a la cultura àrab-andalusa com una de les fonts de les que beu l'arrel del flamenc.
Orígens de l'art nassarita
L'art Nazarí o art granadí representa l'última etapa de l'art hispanomusulmà. La seva fase de desenvolupament comprèn des del segle XIII fins al XV i va establir les bases per al futur naixement de l'art mudèjar. La seva principal zona d'influència es va estendre pel Regne Nazarí de Granada, Barbaria i diverses zones de la Península Ibèrica. L'origen de l'art nazarí s'inicia amb el declivi de l'imperi almohade, aclaparat per la proliferació de petits regnes en al-Andalus durant els segles XIII i XV. Anys després, en 1237, naixia el regne nassarita i la seva capital va ser situada a Granada durant més de 200 anys. L'anomenada Reconquesta dels cristians va ser incrementant la pressió i obligant al regne a cedir terreny fins que, el 1492, Granada capitulava i amb ella l'últim bastió islàmic, posant fi a l'art nassarita en al-Andalus.
El principal paradigma d'aquest art el trobem de forma incontrovertible a l'Alhambra de Granada. El seu nom significa Castell Vermell i prové de l'àrab "Qalat al-Ambra". El fascinant edifici sintetitza l'arquitectura palatina islàmica amb l'arquitectura militar, que aporta elements de fortificació. La construcció ha estat reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i és un símbol incomparable de l'arquitectura palatina islàmica. L'Alhambra, sumada al conjunt d'edificis i construccions de Granada permeten, per la seva forma, colors i estil, establir el marc general d'aquest art com a evolució de l'art hispanomusulmà. Són característiques d'aquest art les ornamentacions complexes, utilitzades per emmascarar la pobresa dels materials de construcció com guixeries d'estuc, sòcols de enrajolat o decoració pintada. Un altre tret molt comú és la columna de fust cilíndric i el capitell de dos cossos, similar a les decoracions del tablao, un cilíndric decorat amb cintes i un altre cúbic amb ataurique. Les cobertes de fusta se solen alternar amb voltes de mocàrabs realitzades en estuc i els arcs més habituals són de mig punt peraltat i angrelados.
Relació amb el tablao
La majoria d'experts coincideixen en relacionar la música àrab amb el flamenc, tot i així resulta impossible saber-ho amb certesa a causa de que la transmissió de coneixements en aquella època es realitzava de forma oral. L'explicació més acceptada sosté que el flamenc es va desenvolupar sobre una base de música popular i andalusí, creant així uns melismes amb grans influències d'elements àrabs a Andalusia a principis del segle XX. Segons l'estudiós del flamenc, HipólitoRossy, poden trobar multitud de similituds entre el flamenc i la cultura musical àrab: "... en l'ocupació constant i abusiu de notes d'adorn, trinats, melismes, arrossegaments o portamentos (...) El ocupació de recolzaments ascendents en començar el cant o alguns girs o frases dins el mateix cant (...) la inclusió en el flamenc de la zambra mora i la seva influència en alguns cants murcians i andalusos, com el tango flamenc, el taranto i la rondenya binària. "Aquesta música i aquest art es va desenvolupar en els tablaos flamencs, escenari històric d'aquest art que ha influenciat de manera indubtable algunes formes d'expressió de l'art i la cultura espanyola dels segles XIX i XX.
