Els esplendorosos plataners que formen la teulada del passeig, i que van ser portats de la Devesa de Girona al segle XIX, són el marc que enquadra aquest carrer tan original i mundialment coneguda.

L’Rambla és un passeig pintoresc i cosmopolita a causa de que per ell circula a gent de cinc continents. Fins el seu nom és internacional “Rambla” significa en àrab sorral. I és que La Rambla no ha estat sempre un passeig.

Primer va ser una riera que portava aigua només quan plovia. Una riera que passava a tocar de la muralla medieval, ja que en aquesta època Barcelona acabava just a la Rambla, Per això el barri que es troba just pujant a mà esquerra es diu El Raval. Els ravals eren els barris que estaven situats fora de la muralla. Ara, però, la Rambla s’ha convertit en el centre, com si del centre d’una diana es tractés.

El passeig es va anar urbanitzant poc a poc i es distingeixen tres parts. A prop de la muralla de la mar: El Pla de les Comédies, on hi va haver el primer teatre estable de la ciutat a finals del segle XVI. A la part central del Pla de la Boqueria, on es realitzava el mercat a l’aire lliure i on ara es troba la plaça / mercat més important de la ciutat. I en els límits de la Barcelona medieval, on avui comença la Plaça Catalunya: La Rambla dels Estudis, on era el Estduio General, l’equivalent a la universitat medieval.

Des de fa molt de temps, la Rambla s’ha dividit i subdividit en moltes més rambles, realçant la seva personalitat però sense perdre la seva unitat. Podem trobar La Rambla del Mar, El Portal de la Pau, la Rambla de Satna Mònica, El Pla de les Comèdies, la Rambla dels Caputxins, al Pla de la Boqueria, la Rambla de Sant Josep o de les flors, la Rambla dels Estudis o dels ocells i l’arxiconeguda Rambla de Canaletes. I tot això en 1.180 metres de llarg!

Hi ha molt per visitar, però a la Rambla cal anar sobretot a passejar. I és que hi ha una paraula que es refereix a anar amunt i avall del passeig: Ramblejar, ramblejar o Rambling.

La Rambla fascina pels seus personatges, la seva història, els seus edificis: El Liceu, la Boqueria, La Plaça Reial, al Palau de la Virreina …

I per si fos poc, és un carrer que comença o acaba, segons com es vulgui veure al mar! Cosa que no poden dir tots els carrers. I és que La Rambla també està impregnada de poesia.

Així doncs, només ens toca ara començar a ramblejar … Si, com diuen, és el passeig més bonic del món, és vostè qui ho ha de comprovar …