Tornar a les notícies
febrer 15, 2018

La Rambla de Santa Mónica

Un cop travessem la passarel·la de la Rambla de Mar, tornem a trepitjar terra ferma! Ara comencem a passejar per la Rambla pròpiament dit. I un cop aquí veiem la primera cosa que ens crida l'atenció, un senyor que assenyala amb el dit el mar sobre una columna de 58 metres d'altura.

febrer 15
Tablao Flamenco Cordobes

Un cop travessem la passarel·la de la Rambla de Mar, tornem a trepitjar terra ferma! Ara comencem a passejar per la Rambla pròpiament dit. I un cop aquí veiem la primera cosa que ens crida l'atenció, un senyor que assenyala amb el dit el mar sobre una columna de 58 metres d'altura.

És Cristòfor Colom, aquell navegant que va descobrir Amèrica pensant que arribava a les Índies. Un ascensor ens puja fins a dalt de tot del monument, on es troba el descobridor despistat. Allà damunt trobem un fantàstic mirador des d'on gaudirem d'una impressionant panoràmica del port i dels carrers laberíntics de Ciutat Vella.

El monument a Colom s'aixeca al Portal de la Pau que és el lloc on s'uneix la Rambla Santa Mònica, que penetra a la ciutat, amb la Rambla de Mar. Es diu Portal de la Pau per recordar la fi d'una de les tres guerres civils, anomenades Carlines, que es van patir al segle XIX.

Així doncs, la Rambla comença amb molt bones intencions, amb un homenatge a favor de la pau!

Dit i fet, però, tot i dir-Portal de la Pau, aquesta part de la Rambla era coneguda com la La Rambla dels Soldats (Rambla dels Soldats) a causa que, deixant de banda el Govern Militar, que encara continua en el mateix lloc, hi havia una fàbrica de canons. Afortunadament per a la pau, a la seva seu de l'antic Banc de Barcelona. Però abans de dirigir-Rambla amunt, hauríem de parar-nos davant de les oficines de l'administració del port, on fa temps hi havia un hotel de luxe. Aquest estava situat en l'inici del que ara es coneix popularment amb Moll de la Fusta (moll de la fusta) - on eren instal·lats els antics magatzems del port-. Després d'aquest preciós edifici s'aixeca una estàtua a un dels poetes avantguardistes més important de Catalunya: Joan Salvat-Papasseit. Gravat en l'estàtua podem trobar un dels seus poemes.

En definitiva, el sector de la Rambla del Portal de la Pau era molt popular ja que es tractava de la porta de la ciutat al mar, es feien les desfilades dels soldats, la gent passejava i es feien fotos amb aquelles màquines antigues amb flash de magnesi l'ocellet, i circulaven en tramvia i cotxes tirats per cavalls.

Avui dia queden pocs cavalls, però encara es poden trobar alguns al principi d'aquesta Rambla, lligats a unes tartanes, amb les quals es pot donar una volta romàntica per aquest passi de Barcelona.

Actualment, al Portal de la Pau és un consistir turístic, obert, ple de llum, que voreja, pel seu costat dret, amb el barri de la Mercè: carrerons ombrívols i gairebé màgiques amb una vida de barri molt important.

En penetrar a la Rambla podem admirar una frontera de fesomia delicada. Una de les fonts Wallace, que es troba al principi del passeig, i que a un filantrop anglès, el senyor Wallace, va regalar a la ciutat quan es va celebrar la primera de les dues Exposicions Universals que s'han fet a Barcelona.

A poc a poc, caminant una mica a contracorrent de la gentada que es dirigeix ​​a la Rambla de Mar, trobem altres edificis singulars, com el Palau Marc, del segle XVIII, que després es va convertir en la delegació del Banc d'Espanya i avui és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Però el que més crida l'atenció és l'antic Frontó Colom (Frontó Colon), tota una institució esportiva. Va ser rehabilitada durant els Jocs Olímpics de 1992, com a seu de les proves de pilota, que era un esport d'exhibició en aquella ocasió. I actualment és un centre esportiu municipal. Abans de ser frontó, l'edifici albergava el primer cinema de Barcelona. I és que La Rambla també és molt cinematogràfica.

La Rambla s'obre al mar al Portal de la Pau i, des d'aquesta plaça presidida per Colon que assenyala continents llunyans, podem descobrir més llocs interessants, començant evidentment pel moll de Drassanes, on atraquen les populars Golondrinas. Davant d'aquest moll hi sol haver una petita fira d'antiquaris, que donen al lloc un gust evocador i nostàlgic. Aquesta fira sempre està envoltada de curiosos i de gent que seu a les escales que acaben a les aigües del port amb ganes de fer volar la vista.

Ja que La Rambla comença a la mar, no és estrany que, molt cera d'aquest moll, trobem una antiga fàbrica de vaixells: els magnífics drassanes medievals, els més grans que es conserven a tot el món d'aquesta època. Allà dins es construïen vaixells que navegaven fins a Algèria, Alexandria o Constantinoble. Actualment les drassanes són la seu del Museu Marítim, on podem trobar una rèplica d'un dels primers submarins de la història, inventat pel català Narcís Monturiol, i que sembla sortit d'una novel·la de Jules Verne, fins l'espectacular galera capintana que va lluitar a la famosa batalla de Lepant contra els turcs.

Darrere de les drassanes neix l'únic gratacels de ciutat vella, al bell mig d'un laberint de carrerons; com una torre gegant de Murall. I també a peu de les drassanes mor el famós Paral·lel, l'antic Boradway català, on es trobaven els teatres, cafès i cinemes mes populosos de la ciutat.

Pro tornem al nostre passeig. Un cop creuat el Portal de la Pau, la part baixa de la Rambla pren el nom de Rambla de Santa Mònica a que antigament, aquí existia un convent que portava aquest nom. Avui dia aquest espai s'ha convertit en un centre d'art. I és que a Barcelona es fan moltes exposicions ja que els seus ciutadans són gent curiosa i desperta.

Si no en tenim prou amb l'art, just davant de l'antic convent, al mig del passeig, trobarem una fira d'artesania: un munt de parades on podem triar i remenar productes procedents de molts costats del món.

En aquesta part de la Rambla de Santa Mònica es rendeix homenatge a una artista molt estimada a Mary Santpere. La ciutat recorda aquesta actriu i tota la seva família d'artistes amb una escultura que representa un petit amfiteatre, en honor al talent dels Santpere.

Pujant el passeig a mà dreta descobrim, els primers veïns de la Rambla: Superman i R2D2. I és que en un carreró, el passatge de la Banca, es troba el Museu de Cera, presidit per aquestes dues figures ben conegudes i divertides.

A tocar amb el museu marítim hi ha el Bosc de les Fades (bosc de les fades), un bar ambientat en els contes de Hans Christian Andersen. Es tracta d'un lloc ple de fantasia, sovint visitat per escoles per descobrir el món de aquest autor de contes tan famós.

I enmig de tot aquest desgavell, d'aquesta corrent de persones, impassibles, impertorbables, immòbils ... - menys quan se'ls dóna una moneda- es troben les estàtues humanes que salpimientan, més densament aquest part del passeig. Charlot, Dràcula, Che Guevara, un guerrer mongol, esquelets, mòmies, es miren impertèrrites la pintoresca marea de gent ... un dels trets més característics de la Rambla.

Així doncs, com podem comprovar, la Rambla té llocs molt interessants i sorprenents, i això que acabem de començar!

Si també us interessa reservar visites al voltant de Barcelona, us recomanem que visiteu Barcelona Day Tours. Ofereixen recollida des del seu hotel o el port i recorren en un petit grup

 

This post is also available in: Español English 简体中文 日本語 Русский Français Italiano Deutsch 한국어

This post is also available in: Español English 简体中文 日本語 Русский Français Italiano Deutsch 한국어

També li pot agradar

show

Descobreixi la història de Tablao Flamenco Cordobes

read more

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.