flamenco

La Guitarra Flamenca, la guitarra espanyola i el seu art

El seu origen prové de la cítara grega, la crotta romana i la viola de mà medieval. Segons diversos estudiosos, la guitarra ens arriba a través d'un determinat tipus de llaüt de llarg pal que va ser introduït a la península ibèrica durant la dominació àrab.

Tablao Flamenco Cordobes
El seu origen prové de la cítara grega, la crotta romana i la viola de mà medieval. Segons diversos estudiosos, la guitarra ens arriba a través d'un determinat tipus de llaüt de llarg pal que va ser introduït a la península ibèrica durant la dominació àrab, donant-se la circumstància que en portar els musulmans seu instrument, es van trobar la viola de mà, que ja posseïen els espanyols, d'origen grecoromà.

Els primers a donar a conèixer popularment el llaüt i la viola de mà van ser els joglars, que acompanyaven les seves polifacètiques habilitats amb l'instrument, cants, balls, bufonades, poemes de trobadors traduïts en cançons, pregons, etc. Però seria a la fi del segle XVI quan definitivament aquest instrument que només posseïa quatre cordes adquireix el nom de guitarra espanyola, atribuint-se a Vicente Espinel (1550-1624) la incorporació de la cinquena corda, que rep el nom de prima.

Al segle XVII, l'aragonès Gaspar Sanz escriu el primer tractat sobre tècnica instrumental, que servirà d'inspiració per a tots els guitarristes vinents. A mitjan aquest mateix segle decau l'afició per la guitarra davant l'auge que experimenten el piano i el violí. Al segle XVIII el pare Basili, que va ser professor de la reina Maria Lluïsa, esposa de Carles IV, li afegeix el bordó quedant així completada amb sis cordes, com se la coneix actualment.

Tres grans figures apareixen en l'ambient guitarrístic del segle XIX: el madrileny Dionisi Aguado (1784-1849), compositor i difusor per tot Europa de la seva enginyosa translació a la guitarra de les obres de Beethoven, Haydn, Mozart, etc ... va ser autor de un mètode de guitarra i un tractat d'harmonia que encara s'utilitzen; i el castellonenc Francesc Tàrrega (1852-1909), que va seguir els passos del seu antecessor Fernando Sort. Va rescatar novament la guitarra de la seva decadència, ja que es la considerava pejorativament com un instrument populatxer per estar en mans del poble gitano i ambients tavernaris, sobretot entre l'auge que va prendre el simfonisme i l'òpera italiana.

El compositor i executant Tàrrega marca tota una època d'esplendor, a ell es deu la creació de la moderna escola de guitarra. Els seus transcripcions de les obres clàssiques i els seus inspiradíssimes composicions Record de l'Alhambra, Dansa mora, Capritx àrab, etc ... no han faltat mai en els concerts d'Andrés Segòvia, Renata Tarragó, Narciso Yepes, Francisco Garrido o Rafael Rico. Aquestes peces, adaptades a la guitarra flamenca en les seves partitures per xifres per als que es neguen a solfejar, figuren també en el repertori de grans intèrprets flamencs.

La guitarra flamenca, que en res es diferencia en el seu format de la clàssica, floreix a mitjan segle XIX amb l'obertura dels cafès cantants. En aquests intuïtius tocaores analfabets en solfeig, però amb prodigiosa inspiració, a agermanar-el cant, el ball i el toc, produeixen una fascinant seducció en la configuració de l'art flamenc.

Vicente Escudero parlava en el seu dia d'una certa enemistat entre la guitarra clàssica i la flamenca: els artistes clàssics acusaven als flamencs d'ignorar la música, de no seguir regla cap, la consideraven una guitarra plebea i inculta. Per la seva banda, els flamencs titllaven als artistes clàssics de cigars intel·lectuals, excessivament refinats i mancats de nervi, i reclamaven per a si el caràcter purament espanyol de la guitarra flamenca. Però malgrat aquest declarat antagonisme, una i altra es van barrejar, es van influir i es van enriquir mútuament.

Ramón Montoya Salazar (Madrid 1879-1949) és un dels millors guitarristes de tots els temps. Aconsegueix renovar i dignificar la guitarra flamenca, elevar-lo al lloc que es mereix, i crear una escola de la qual van a beure els grans artistes flamencs venidors com el Nen Ricardo, Sabicas i un interminable llistat fins a arribar a Paco de Lucía, amb el qual comença una nova història de la guitarra.

show

Descobreixi la història de Tablao Flamenco Cordobes

read more

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.