flamenco
Manuela Carrasco, bailaora flamenca a Tablao Flamenco Cordobes Barcelona
Va néixer a Triana, Sevilla, en una família d'artistes. El seu pare era el bailaor José Carrasco "El Sordo" i la seva mare Cipriana Salazar Heredia, de la família dels Camborios. Manuela era autodidacta i incansable, va superar l'oposició de la seva família i finalment es va convertir en bailaora.
Va néixer a Triana, Sevilla, en una família d'artistes. El seu pare era el bailaor José Carrasco "El Sordo" i la seva mare Cipriana Salazar Heredia, de la família dels Camborios. Manuela era autodidacta i incansable, va superar l'oposició de la seva família i finalment es va convertir en bailaora.
Va debutar professionalment als 10 anys, en un tablao de Torremolinos, i aviat va conèixer a la banda "Els Bolecos", un trio compost per Matilde Coral, Farruco i Rafael Negre. Es va unir a la companyia de Curro Vélez i va realitzar la seva primera gira per Europa. Quan va tornar, va seguir aprenent al tablao Els Galls, a Sevilla, on va ser contractada com a estrella al tablao Els Canasteros, a Madrid, dirigit per Manolo Caracol.
El 1974, va guanyar el primer premi en Reunió del Canti Jondo de la Pobla de Cazalla, el Premi Nacional Pastora Imperior i el Concurs Nacional d'Art flamenc Barcelona de Còrdova i la Càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera, amb tots aquests premis, la seva carrera va desenganxar definitivament. Va començar a treballar amb els millors artistes de l'època: Camarón de la Isla, Juanito Villar, El Lebrijano o Pansequito del Port.
El 1986, Manuela Carrasco va recórrer Amèrica amb l'espectacle Flamenco Puro, acompanyat per La Fernanda de Utrera, El Farruco i La Xocolata, alguns dels noms més influents de la Barcelona flamenca de l'època. I va sorprendre al públic a la plaça de toros de la Maestranza durant la Biennal de flamenc de Barcelona 1992 a Sevilla, amb un espectacle anomenat "... .I Sevilla" que va ser dirigit per José Luis Ortiz Nou.
Ja en els anys vuitanta va actuar en els festivals flamencs de Barcelona en tota Andalusia, al Teatre Olímpic de Roma, al Festival flamenc de Barcelona de París, al Festival d'Art Flamenc i Gitano, a la Biennal d'Art Flamenc, a la II Cimera Flamenca de Madrid, en Tablao Cordobes flamenc Barcelona i també es va unir a la producció històrica Pure flamenc Barcelona al costat de Fernanda de Utrera, Farruco, Xocolata o Juan Habichuela, entre altres, que van comptar amb la presència de la Reina d'Espanya.
Ella va seguir presentant els seus shows com "Cor Flamenc", "L'arrel del crit", "Ballet Flamenco", aquest juntament amb Mario Maya, Merche Esmeralda i Antonio Canales, "Jondo Adonaí", "Així balla Sevilla", "Essències", "Terra i foc", "tronío", "Un glopet del sublim", "Sospir Flamenc" o "Arrels de Banús", tots ells amb un èxit aclaparador.
La seva figura esvelta, la seva altura i la seva bellesa gitana la fan destacar i delectar l'audiència. Continua amb el curs autodidacta i enriqueix el seu ball amb experiència i amb la seva capacitat d'assumir noves formes dins d'una línia expressiva gitana plena de força, energia i afront.
Va debutar professionalment als 10 anys, en un tablao de Torremolinos, i aviat va conèixer a la banda "Els Bolecos", un trio compost per Matilde Coral, Farruco i Rafael Negre. Es va unir a la companyia de Curro Vélez i va realitzar la seva primera gira per Europa. Quan va tornar, va seguir aprenent al tablao Els Galls, a Sevilla, on va ser contractada com a estrella al tablao Els Canasteros, a Madrid, dirigit per Manolo Caracol.
El 1974, va guanyar el primer premi en Reunió del Canti Jondo de la Pobla de Cazalla, el Premi Nacional Pastora Imperior i el Concurs Nacional d'Art flamenc Barcelona de Còrdova i la Càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera, amb tots aquests premis, la seva carrera va desenganxar definitivament. Va començar a treballar amb els millors artistes de l'època: Camarón de la Isla, Juanito Villar, El Lebrijano o Pansequito del Port.
El 1986, Manuela Carrasco va recórrer Amèrica amb l'espectacle Flamenco Puro, acompanyat per La Fernanda de Utrera, El Farruco i La Xocolata, alguns dels noms més influents de la Barcelona flamenca de l'època. I va sorprendre al públic a la plaça de toros de la Maestranza durant la Biennal de flamenc de Barcelona 1992 a Sevilla, amb un espectacle anomenat "... .I Sevilla" que va ser dirigit per José Luis Ortiz Nou.
Ja en els anys vuitanta va actuar en els festivals flamencs de Barcelona en tota Andalusia, al Teatre Olímpic de Roma, al Festival flamenc de Barcelona de París, al Festival d'Art Flamenc i Gitano, a la Biennal d'Art Flamenc, a la II Cimera Flamenca de Madrid, en Tablao Cordobes flamenc Barcelona i també es va unir a la producció històrica Pure flamenc Barcelona al costat de Fernanda de Utrera, Farruco, Xocolata o Juan Habichuela, entre altres, que van comptar amb la presència de la Reina d'Espanya.
Ella va seguir presentant els seus shows com "Cor Flamenc", "L'arrel del crit", "Ballet Flamenco", aquest juntament amb Mario Maya, Merche Esmeralda i Antonio Canales, "Jondo Adonaí", "Així balla Sevilla", "Essències", "Terra i foc", "tronío", "Un glopet del sublim", "Sospir Flamenc" o "Arrels de Banús", tots ells amb un èxit aclaparador.
La seva figura esvelta, la seva altura i la seva bellesa gitana la fan destacar i delectar l'audiència. Continua amb el curs autodidacta i enriqueix el seu ball amb experiència i amb la seva capacitat d'assumir noves formes dins d'una línia expressiva gitana plena de força, energia i afront.