La Rambla, en aquest tram, es diu Caputxins ja que abans hi havia un convent d’aquest ordre religiós situat on ara hi ha la Plaça Reial. I és que moltes de les places i mercats de la ciutat vella van néixer quan derruir els antics convents. Com canvien les coses! Segles enrere abundaven a la Rambla els edificis religiosos i, en canvi, a dia d’avui, els establiments que més abunden són les botigues de souvenirs.

Aquest sector del passeig es diu oficialment Rambla dels Caputxins, però abans, popularment era coneguda com La Rambla de les comèdies. Aquest nom no feia referència als “trilers” – individus que intenten enganyar la gent amagant una boleta d’aquí a uns cubitos- sinó perquè la comprenia la Rambla que va des del Teatre Principal fins al Gran Teatre del Liceu. Ara és més coneguda com La Rambla del Mig o del Centre, per ocupar la posició més cèntrica i coneguda del passeig, on també desemboca el Carrer Ferran, via populosa i de gran personalitat, com un petit microcosmos mundial, que flueix pel barri Gòtic .

El Gòtic és un magnífic conjunt monumental on es troba la Catedral, l’antic barri jueu, i la plaça Sant Jaume, seu de l’ajuntament i govern català: La Generalitat de Catalunya.

Aquesta rambla era la part més important de la Barcelona del segle XIX, on es situaven els principals establiment comercials, i els hotels i cafès més luxosos de la ciutat.

Allà també hi ha la Plaça Reial, urbanitzada el 1848. Aquesta magnífica plaça disposa de la font de les Tres Gràcies i de dos fars esplèndids fets per Gaudí. Molt a prop, al carrer Nou de la Rambla, podem visitar el Palau Güell, obra del genial arquitecte modernista.

Avui, la Plaça Reial és menys senyorial que en una altra èpoques, però, també, més divertida, ja que dispobe de diversos restaurants, cerveseries, discoteques i fins a un club de fumadors de pipa.

A la façana de la plaça que dóna a la Rambla es troba l’antic hotel Quatre Nacions, construït sobre un bell passatge que porta el nom d’una beguda caribenya ja que es diu Barcadí. En aquesta façana també hi havia a principis del segle XX la Societat de Tracció de Forasters, dedicada a promoure el turisme. I sembla que va ser una magnífica idea ja que Barcelona és ara una de les ciutats més visitades d’Europa.

D’aquesta època, en què la Rambla era és aparador principal de la ciutat, queden establiments com el cafè de l’Òpera o Hotel Internacional, als baixos del qual hi ha la camiseria Xancó, que a part de ser molt popular és una veritable antiguitat.

No era estrany, doncs, que ja en èpoques llunyanes, els turistes tinguessin curiositat per aquesta ciutat. I personalitats tan insignes com l’escriptor Stendhal o el contista Hans Christian Andersen ens visitaran i es barregessin entre els senyors rics i treballadors, peixaters, soldats, fruiters, venedors de diaris i cambrers.

A la Rambla de Caputxins … o la del mig … o la del Centre … o de les Comèdies, s’aixeca l’edifici més significatiu de tot el passeig: El Gran Teatre del Liceu, construït sobre el solar d’un altre convento- no podia ser d’una altra manera.

En aquest teatre monumental es representa el bel canto, o dit d’una altra manera més senzilla: Òpera. Aquest temple de la música es va inaugurar fa molt anys, el 1847. La seva vida faci fluctuat entre els èxits musicals de les òperes més famoses, un parell d’incendis i fins a un atemptat. Després de l’últim incendi, que va destruir el teatre completament en 1994, s’ha aixecat un molt més modern i segur, conservant la façana tradicional. El Liceu també ens ofereix un altre servei, a banda de la música magistral, i és que ens indica la h hora ja que si aixequem el cap descobrirem l’esfera lluminosa d’un gran rellotge. De fet La Rambla un passeig de contrastos i aquesta és una de les característiques que la fan atractiva i singular. Per exemple, ens podem trobar la famosa cantant d’òpera Montserrat Caballé, la catalana universal, sortint del Liceu embolicada de fans i custodiada per un cordó policial, i just davant, a la vorera de la rambla, contemplar rapers fent les seves acrobàcies a ritme de la seva música contemporània. O bé escoltar una virtuosa titella-granota interpretant un vals de Chopin.

I una mica més amunt, gaudir d’una banda completa de Jazz o Dixieland. La Rambla, fora de l’escenari del Liceu, també és realment dels músics. Això sí, d’uns músics que abans d’actuar han de consultar l’home del temps.

Altres edificis importants de la Rambla dels Caputxins acompanyen el Gran Teatre del Liceu, com l’Hotel Orient, supervivent dels antics esplendors del passeig, que amaga el sorprenent claustre de l’antic col·legi de Sant buenaventura. Un hotel que seria un decorat ideal per a una novel·la d’Agatha Christie.

El Gran Teatre del LIEC està delimitat per dos carrers, un més discreta i l’altra amb una forta personalitat. Es tracta dels carrers Unió, on es trobaven, als anys vint del segle passat, les seus de diferents diaris i el carrer Sant Pau, que fins que no fa gaire portava als ciutadans a una Barcelona tèrbola, i que no és una mostra de la ciutat cosmopolita, amb un munt de comerços, perruqueries i restaurants regentats per persones de tot el món.

Si també li interessa reservar visites al voltant de Barcelona, us recomanem que visiti Barcelona Day Tours. Ofereixen recollida des del seu hotel o el port i recorren en un petit grup.