El cantaor de Huelva grava al Tablao Flamenco Cordobes seu nou disc.

Per Luis Troquel – El Periódico de Catalunya 14 JUNY 2015

Nit excepcional per partida triple. La llista de grans noms que han passat pel Tablao Flamenco Cordobés desbordaria aquestes línies, però poder veure a tan curta distància a un cantaor de la talla de Arcàngel no deixa de ser un esdeveniment. De excepció també perquè no era una actuació més, sinó la gravació, en directe, del que serà el seu pròxim disc. I com qualsevol bon aficionat podria preveure, el que allà vam veure i sentim la mitjanit de divendres passat va ser també rotundament excepcional. A l’altura, amb escreix, d’aquesta gran figura que és Arcàngel.

Lliurat des del minut zero, Francisco José Arcàngel Ramos va fer honor a tan celestial cognom. Cantant com qui anuncia un adveniment. I d’acord amb el que s’ha escoltat haurem d’estar especialment atents al disc que sortirà d’aquí. Ell va ser el primer cantaor del segle XXI. La primera gran revelació de l’última etapa de bonança que el negoci musical ha viscut. Despuntar encara llavors li va donar ales a Arcàngel per assolir, i mantenir-se, en aquesta primera divisió flamenca a la que avui és tan summament difícil arribar.

NOVA ETAPA / Els discos en directe solen tenir molt de recapitulació. En aquest cas és al revés. Obre amb totes les de la llei una nova etapa. Nova discogràfica (Universal), nova oficina de representació també internacional (Polyarts / Harrison Parrot) i conceptual nou treball. Tablao es titularà, i sortirà a la venda aquesta propera tardor. Una reivindicació de la importància dels controvertits tablaos com l’hàbitat de l’art jondo que en un temps van ser. I una aposta per tres de les seves més emblemàtics exponents: gravat, a més d’en el nostre Cordobés, en concerts anteriors a El Corral de la Moreria (Madrid) i L’Arenal (Sevilla). Tota una declaració de principis per això de la capitalitat flamenca que avui torna a tenir la ciutat de Barcelona.

En entrar al Tablao Cordobés, consagrat sempre a la sonoritat acústica, una imatge desconcertant: havia micròfons. Però no hi hauria res a témer: eren per gravar, no per amplificar. Sense tampoc calaix. Dos palmeros que com percussió van utilitzar només una taula com cal (Carlos Grilo i Diego Montoya) i dos guitarristes (Miquel Àngel Cortés i Dani del Morón). Van obrir per alegries un repertori que suposa el seu retrobament amb les composicions d’Isidro Muñoz. I amb lletres que venien pintiparadas, com aquesta que deia: «Em turmenta aquesta persona / només amb la seva presència / que escric amb bValencia i amb v Barcelona». Va cantar també per malaguenyes, soleás, tangos, zambras a compàs, candents seguiriyas, bulerías de regust de Jerez i un tribut a la seva terra per fandangos de Huelva amb cierrealosnero. Excepcional Tablao.

Crónica: http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/arcangel-graba-nuevo-disco-4272653