Ana Salazar

Natural de Cadis, nascuda allà el 1978, Ana Salazar realitza els seus estudis de ball clàssic espanyol, estenent-los amb mestres de la talla d’Antonio Canales, Javier Latorre, Belén Maya, Eva la Yerbabuena, Güito, Manolete o Mario Maya.

Amb tan sols 16 anys, passa a formar part de la companyia de Manuela Carrasco i comparteix escenari amb Eva la Yerbabuena en la seva gira pel Regne Unit. Seguidament, amb la companyia d’Antonio el Pipa, estrena l’espectacle Vivències, dirigit per Los Ulem, al Teatre Lope de Vega de Sevilla.

Després de la seva experiència en tan importants companyies, es trasllada a Barcelona, ​​per polir-se com a bailaora solista en Tablao Flamenco Cordobes durant diversos mesos, per passar a formar part de l’elenc de l’espectacle L’Arpa i l’Àngel, de Rafael Amargo i Eva la Yerbabuena, estrenat en el Cercle de Belles Arts de Madrid.

Prossegueix la seva carrera com a artista polifacètica, capaç tant de ballar com de cantar, compartint escenari amb figurasde la talla de Belén Maya, Tomasito, Antonio Canales, Rosario Toledo, Isabel Bayón, Yolanda Heredia, Andrés Marín, Juan de Juan, Rafael de Carmen o Carmen Cortés. També ha treballat amb músics de la talla d’Alfredo Lagos, David Llacs, Juan Diego, Boleta de Jerez,, Patino, José Luis Montón, Esglésies de Sevilla, Canito, Fernando de la Rúa, José Carrillo “Fiti”, Enric el Extremeny, Enrique Soto, Arcàngel, Juan José Amador, Joaquín Amador, Segon Falcón, José Salazar, la Canet, Falo, Encarnita Anell, El Pulga, Paco Jarana, Paco Cruz, Eva Durán o José Antonio Galícia.

Alguns grans projectes en què ha participat són Chanson Flamenca, on interpreta Les fulles mortes de Yves Montand, amb gran èxit. El 2003 grava Ana Salazar canta a Edith Piaf, disc que la porta a ser guardonada per la SACEM pel seu èxit a França, convertint-la en la primera artista no francesa en ser guardonada per aquesta institució, i la porta també a guanyar el Premi Flamenc Avui 2003 en la categoria de Cant Revelació. La gira del disc la porta a actuar en teatres i festivals d’arreu del món: Tòquio, Brussel·les, Viena, París, Atenes, Londres, Mèxic Palerm, Montreux, Jerez, Arezzo o Valence. El 2005, l’Institut Andalús de la Joventut li concedeix el Premi Andalusia Jove a la Promoció d’Andalusia per la seva tasca de difusió de la cultura andalusa per tot el món.

Participa també interpretant el paper protagonista del musical Tarantos, actuant a tot Espanya i en el documental Llatines, Femmes du flamenc, du fado et du tango, dirigit per Gerard Lafont i produït per Agat Films per a Canal + France. Ja en 2006, s’embarca amb Cristina Branco, cantant de fado portuguès, en un espectacle fusionant el fado, el flamenc i el jazz. Participa també en l’adaptació de Calixto Bieito del clàssic d’Ibsen Peer Gynt, estrenada a Noruega durant el Centenari d’Ibsen, amb actors de renom com Joel Joan o Amparo Moreno.

Després d’un llarg període sense nous treballs discogràfics, torna el 2007 a gravar un nou disc, Clars de l’Ànima, amb el qual realitza una gira per tot Espanya i Europa i el 2009 estrena Carrer Compartida just al guitarrista José Luis Montón, dirigit per Agustín Sasián . Durant tot aquest període segueix actuant en diversos festivals nacionals amb diversos projectes, com Passos per a dos.

En l’actualitat es troba immersa en la fase de producció del seu quart disc i nou espectacle Mala Memòria.