Tornar a les notícies
febrer 15, 2018

La Rambla – El Pla del Teatre

A la Rambla hi ha de tot, un mercat, una òpera, teatres, tablao flamenc i també una universitat: La universitat Pompeu Fabra, que porta el nom d'un científic lingüista que va normalitzar la gramàtica de la llengua catalana.

febrer 15
Tablao Flamenco Cordobes

A la Rambla hi ha de tot, un mercat, una òpera, teatres, tablao flamenc i també una universitat: La universitat Pompeu Fabra, que porta el nom d'un científic lingüista que va normalitzar la gramàtica de la llengua catalana.

La nova universitat està situada on anteriorment havia l'antic hotel Falcón i abans d'aquest, una antiga fonda oberta al 1977.

Encara i amb la presència de la universitat, que sembla un lloc molt indicat, aquesta part de la rambla és la més esbojarrada. Grans quioscs, com caixes rectangulars, farcides de revistes, diaris i postals del parc Güell, el pobre floquet de neu i els jugadors del Barça, ens donen la benvinguda. També vam començar a veure terrasses dels bars, plenes de turistes que beuen la famosa sangria. Una beguda que els barcelonins no acostumen a demanar, però que els visitants insisteixen en provar.

L'àmplia vorera central de la Rambla està plena de caricaturistes i pintors de Spry que ressalten el caràcter bohemi d'aquesta bonica part del passeig. En els baixos dels edificis restaurants especialitzats, botiga de souvenir i altres comerços. No és estrany que aquest tram del passeig de la Rambla es conegui com el Pla de les Comèdies ... (Pla de les comèdies) o plaça del teatre. I des d'un gran pedestal, com a espectador de primera fila, es mira impertèrrit tot aquest desgavell humà, el famós comediògraf Serafí Pitarra, l'home més popular del teatre català del segle XIX.

En aquest punt, a la plaça del Teatre desemboca un dels carrers més populars de Barcelona Escudellers. Actualment un niu de bars i discoteques per a gent jove, però abans dels Jocs Olímpics, niu de mariners, macarres i gent de tota mena.

En definitiva, els baixos fons de la ciutat; un camp de cultiu excel·lent per a un home de teatre com Pitarra, que bé segur es va inspirar, en les seves obres, en la multitud de comèdies i drames sortits d'aquestes carrers.

Davant de la llotja privilegiada que té Serafí Pitarra des de la seva monument s'obre l'espectacle al·lucinant que es viu constantment. A La Rambla. A l'altra banda del passeig, just davant del monument al dramaturg, es troba el teatre principal, on s'havien representat les seves obres tantes vegades.

El teatre Principal dóna nom al lloc o Pla de les Comèdies. És bonic aquest nom ja que ens fa recordar que sovint ens prenem la vida massa seriosa.

ElPla de les Comèdies es deia així en record del teatre de la Santa Crec o Casa de les Comèdies, que va començar a arrencar rialles a la gent durant el llunyà segle XVI. Les primeres representacions es van fer l'any 1957. Era per tant, el teatre més antic de la ciutat.

Ara, aquesta façana de la Rambla l'ocupen, a part del teatre Principal (actualment una botiga de roba), una discoteca bastant esbojarrada, pelleteries i un mític Tablao Flamenco gestionat per 3 generacions d'artistes que es remunta a 1970. El local té gran prestigi internacional, és visita obligada dels operadors turístics més importants del món i dels entesos del flamenc. Pel seu escenari han passat les més rellevants figures del flamenc: Farruco, Camarón, Manuela Carrasco, El Güito, Lole i Manuel, Manolete. La Tati, La Xocolata, Joan Villar, etc i han sortit famoses estrelles del flamenc actual com Miguel Poveda.

Entre tot el rebombori de rètols i reclams de tota mena d'establiments, és molt bonic veure l'entrada de l'Arc del Teatre, amb el seu petit emblemàtic bar on es prenen dues begudes que porten una "Z", Camamilla yCazalla.

L'Arc del Teatre es dirgía cap al "barri xinès", la part baixa del Raval, cau de mala vida conegut fins fa alguns anys amb aquest nom, encara que mai ha viscut allà cap xinès!

El Barri del Raval, que es troba pujant la Rambla, a mà 'esquerra, és una porta a la immigració a Barcelona: barri obrer, artista t estudiantil, ple de botigues, restaurants moderns i també de cuina àrab, pakistanesa, japonesa i de molts més llocs del món.

Però tornem a la Rambla, La plaça del Teatre, a les acaballas del segle XIX també era un espai de encuentrao, amb la seva coneguda fonda Falcón, una font, una casa de loteries i grans plataners que donaven ombreja. D'aquesta època l'únic que queda són els arbres. La proximitat a la muralla de Mar - on després es va situar el poral de la Pau- i el fet que el Carrer Escudellers, uns dels principals espais de Barcelona abans no s'obrís el carrer Ferran, feien d'aquest lloc un lloc ple de gent .

Allí es podien veure homes anunci, que ja només es poden veure a les pel·lícules antigues, personatges populars com la Monyos, la dona que s'havia begut l'enteniment, i que cantava cançons lluint estrafolaris pentinats, rambla amunt; els repartidors de telegrames amb bicicleta - que lluny els quedaven el mòbils a és gent!

Curiosos esperaven davant del teatre a veure si pescaven al gran autor Pitarra, guàrdies urbans de la vella escola, amb salacot, gran bigoti i porra llarga ...

Ara, la plaça del Teatre la recorren, a part dels barcelonins que els agrada el gust cosmopolita de la ciutat, turistes de tot el món, estudiants també dels cinc continents, gent del món que ve a buscar les millors oportunitats, artistes, seguidors d'equips de futbol europeus, que repten el Barça, amb les seves samarretes corresponents, curiosos i gent excèntrica de tota mena. També dones de moral distreta, comiats de soltera / o ...

Si la famosa Monyos tornés a la Rambla, exclamaria que tothom ha perdut el cap ... i no només ella.

 

Si també us interessa reservar visites al voltant de Barcelona, us recomanem que visiteu Barcelona Day Tours. Ofereixen recollida des del seu hotel o el port i recorren en un petit grup

També li pot agradar

show

Descobreixi la història de Tablao Flamenco Cordobes

read more

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.