flamenco

Luis Adame: Una mica més recordant Carmen Amaya

Luis Adame: Una mica més recordant Carmen Amaya

Que Carmen es va avançar al seu temps és indubtable. Va incorporar una velocitat tècnica barrejada amb una fibra salvatge i natural, pura gitanalla. Riquesa rítmica i accents diferents. Sentit de l'espectacle, una cosa tan difícil de fer entendre als flamencs ... i sobre la puresa?

Si la puresa fos fidelitat als instints, Carmen era pura. Jo la vaig veure, diàriament al Teatre de la Zarzuela fa molts anys. El seu ball era com sortit del Somorrostro, a girones i trencant-se. Per mal o per bé Carme no es va relacionar, o no es va vincular, com Antonio Mercè, La Argentinita o Vicente Escudero, amb cercles literaris o intel·lectuals, ni per bé, ni per mal. Viatjava amb una prole familiar (Quants de família?) Traslladant el seu cercle vital i muntant el seu campament mediterrani del Somorrostro, si calia, a Nova York. Era una manera de blindar el seu esperit.

Observant el comportament individual i col·lectiu de la nostra societat, valdria la pena haver conegut la psicoanàlisi de Carmen, un ésser humà de saviesa viscuda, que sap discernir entre el fonamental i el superflu. Potser en aquesta paraula, FONAMENTS, està la clau de la seva rotunda seguretat i de la seva intel·ligent anarquia.

Tenim 3 grans bailaoras per mostrar-nos l'enorme deu estètic de Carme. La burlería i taranto de Pastora, de gestos premeditadament imitatius metabolitzats. L'escola familiar natural genètica de Karime Amaya. I si cal aportar salvatgisme i bellesa units aquí hi ha la gaditana Paloma Fantova.

Aquest és el calidoscopi estètic de Carmen que pretenem traslladar al nostre temps. Venim d'ell i som conscients.


Luis P. Adame

show

Descobreixi la història de Tablao Flamenco Cordobes

read more

Aquest lloc web utilitza cookies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.