Manuel Tañé

NOM: Manuel Tane

LLOC DE NAIXEMENT: Jerez de la Frontera, Cadis

FAMÍLIA: Nascut en el si d’una família emparentada amb les tradicionals famílies flamenques dels Carpio, els Moneo i els chalao. El sobrenom Tane ve del seu pare, un futbolista amb molta força.

ESTUDIS: Té com a mestres i referents a Luis Moneo, amb qui ha passat molts anys, igual que Enric El Extremeny.

Durant la seva estada al Lagar va aprendre de Juan Parrilla.

Li agrada molt escoltar Agujetas, a Juan Talega, Moixama, Manuel Torre, Borrico, Sernita … a tots els artistes de Jerez i sobretot a El Torta, que és el seu ídol.

TRAJECTÒRIA: Adobat al Jerez més arcaic, en ple cor de La Placeta, Manuel Tané no és un cantaor qualsevol, sap bé d’on ve i cap a on va aquest motiu que al contrari que altres no amaga el seu amor pel darrere, pel cant pa balla, un lloc en el qual ha desenvolupat les seves qualitats.

Va començar amb 16 anys com el que no vol la cosa, a poc a poc va anar guanyant diners i al final quan es va adonar ja estava vivint del cant. Al principi cantava amb la seva cosina Manuela Carpio. Després va passar 2 anys a El Lagar d’Oncle Parrilla, en de la seva terra natal, presentant-se al públic com a cantaor en 1992 amb dos recitals, un a la Penya Fernando Terremoto i un altre a la Penya La Bulería.

Afavorit pel propi Juan Parrilla va decidir obrir-se camí anys després aterrant de ple en diversos tablaos, primordialment al Tablao L’Arenal de Sevilla, contractat per Treball Vélez durant 2 anys i de forma esporàdica en Tablao Cordobes de Barcelona. Aquesta última experiència li va servir per augmentar el ventall de cantes i el coneixement dels mateixos alguna cosa que va cridar l’atenció d’Antonio El Pipa, en la Companyia va començar a treballar a partir de 1996, participant en tots els seus espectacles.

Sota l’empara del bailaor Jerez, Manuel Tané romandre onze anys, plens d’experiències nacionals i estrangeres i actuant en els primers teatres de tot el món, com el City Center de Nova York, el Royal Hall de Londres o el Teatre de l’Òpera de París, entre molts altres.

A partir d’aquí, la seva trajectòria artística ha estat àmplia i la seva manera de cantar ha fet efecte en artistes de primera línia, que no han dubtat a comptar amb els seus serveis dins de les seves companyies. D’aquesta manera, la veu de Manuel Tane ha correspost el ball de noms com Manuela Carpio, Concha Vargas, Manuela Carrasco, Carmelilla, Montoya, Antonio Fernández Farru, Juan Polvillo, Maria Juncal o Soraya Clavijo.

Artistes i crítics han catalogat seu cant com salvatge, una qualificació que porta amb orgull doncs, al cap ia la fi, la seva forma d’expressar el flamenc posseeix un atractiu ancestral, un sentit atàvic poques vegades oïda.

La gitanalla del cantaor de Jerez ha impregnat de sons escenaris com La Biennal, el Festival de Còrdova, el Festival de Jerez, el Festival de la Unió, el Suma Flamenca, Vila de Madrid, el Festival de l’Havana, el Festival del Caire i una infinitat d’esdeveniments que aglutinen artistes flamencs de primera línia.

A més de passar per Mèxic amb Maria Juncal, Tane ha recorregut mig món, des de Sud-amèrica fins Centreamèrica passant pel Japó, Xina, Egipte, Jordània, El Líban, el Marroc i per descomptat tot Europa.

També ha impartit classes de cant en alguns països, sent mestre del cant a Vancouver, a l’Acadèmia de Victor Kolstee i Rosario Ancer, i fins i tot al Japó.

Les seves condicions innates li han permès també cantar en solitari o davant, com es denomina en l’argot flamenca. Així, nombroses penyes de la nostra geografia han gaudit de la penetrant veu del plazuelero els cants per soleá i seguiriyas es fan sentir. La Penya Torre Macarena, la del Bessó, la de Joan Villar, la Penya Antonio Chacón o la veterana Penya Els Xoriguers han estat alguns dels llocs en els quals ha actuat en solitari.

Entre les seves qualitats interpretatives sobresurt el seu extens domini dels cants, ja que no només és capaç d’executar amb solvència els cants matrius, sinó també qualsevol tipus de variant i estil de cada un d’ells: cargols, a zorongo, guajiras, farruca, garrotín, canya, pol, tangos de Màlaga, del Piyayo …

És un artista segur i preparat que s’identifica amb el flamenc més pur i agafa les coses amb molta facilitat, s’adapta i es lliura a tot el que fa, és per això que sempre ha rebut bones crítiques per part de la premsa i el públic .

FESTIVALS: La Biennal, el Festival de Còrdova, el Festival de Jerez, el Festival de la Unió, el Suma Flamenca, Vila de Madrid, el Festival de l’Havana i el Festival del Caire.