La coneguda actriu londinenca, que es troba en l’actualitat a la capital catalana rodant “The bookshop” sota la direcció de la prestigiosa cineasta Isabel Coixet, va visitar recentment l’espectacle de Tablao Flamenco Cordobes Barcelona, convidada per una de les apostes de futur d’aquest casa, El Yiyo.

Amb un programa ple de figures, Juan de Juan, Yiyo, Belén López i Karime Amaya van fer vibrar el públic en una nit memorable, que la mateixa Emily va reconèixer, sorpresa pel nivell de l’espectacle.

l’actriu
Emily Mortimer, nascuda a Hammersmith, Londres, comença a destacar com a actriu a partir de l’any 1996, amb el seu primer paper important en un llargmetratge al costat de Val Kilmer i Michael Douglas a The Ghost and the Darkness. A partir d’aquest moment la seva carrera s’enlaira i és àmpliament coneguda pel gran públic pels seus papers a Match Point (2005), Lars and the Real Girl (2007), Chaos Theory (2008), Harry Brown (2009), Shutter Island ( 2010) i Hugo (2011).

Durant la primera setmana de setembre, dos premis plantada del Festival de les Mines de la Unió: Jesús Carmona (Premi desvergonyiment 2012) i Belén López (Premi insolència 2016) al costat del Premi Revelació del Festival de Jerez 2013, la neboda néta de Carmen Amaya , Karime Amaya, protagonitzaran el retorn de l’aclamat espectacle “Amb Carmen Amaya en la Memòria”.

“Amb Carmen Amaya en la Memòria” va ser l’espectacle amb el qual Tablao Flamenco Cordobes va retre homenatge a la cèlebre bailaora Carmen Amaya en el centenari del seu naixement, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

“Amb Carmen Amaya en la Memòria” es va representar a diversos festivals nacionals i internacionals, entre ells; Festival La Villette, Els Estius de la Vila, Flamenc OnFire, Mercat de les Flors, Teatre Lope de Vega, Festival Docs, Gran Festival Flamenc de Barcelona, ​​etc … Captant l’atenció dels flamencs més puristes i de crítics del món sencer.

La segona setmana de setembre Juan de Juan, amb diversos premis a l’esquena des de molt jove (El “Potatge Gitano d’Utrera” i el “Gaspatxo Andalús de Morón de la Frontera”) li pren el relleu a Jesús Carmona, i al costat de Betlem López, Karime Amaya i Sara Barrero seguiran amb l’espectacle homenatge a Carmen Amaya cada tarda al tablao de les Rambles.

Per acabar setembre, Joan de Joan li cedeix el lloc a Farru, que juntament amb Karime Amaya, fent honor als seus cognoms presentaran de nou al tablao l’espectacle que li va atorgar el premi de la crítica 2015 com a millor ballarí al seu germà Farruquito, “els Farruco i los Amaya”, l’espectacle commemoratiu dels 45 anys d’història de Tablao Flamenco Cordobes, i un homenatge als dos grans cognoms del món del flamenc, els Farruco i los Amaya.

Reconeix Emily Mortimer que tenia ganes de distreure, així que quan Manuel Montsó -un dels productors de “The bookshop” que roda a Barcelona a les ordres d’Isabel Coixet-el va convidar a veure un espectacle flamenc, no s’ho va pensar dues vegades. Especialment perquè la idea va partir de Patrick, el mànager d’El Yiyo, a qui Emily coneixia de referències, que la presència del bailaor es comença a sentir a Nova York on viu l’actriu. Vestida de manera informal, i amb una bossa amb el guió de l’endemà, Emily es va dirigir a El Cordobés, on actua el geni.

Asseguda discretament i amb un refresc, va seguir amb entusiasme les evolucions de Yiyo i la seva companyia, als que de vegades va buscar un símil amb el Kabuki, dansa que l’apassiona. Vibrant i amena, tot i la dura jornada de treball, Emily romania atenta fins que un dels balls li va fer recordar alguna cosa especial: els moviments de la seva filla, May Rose, que als seus sis anys sembla dotada per a l’art de Terpsicore. Obre el mòbil i ens mostra a la petita, que és un calc de la mare, el seu minijo perfecta, evolucionant pel saló de casa novaiorquesa.

Li va semblar curta la sessió i va aprendre part de la simbologia d’un art que va sembrant cada dia adeptes a través de figures que últimament tenen nom propi, com Farruquito, Joaquín Cortés o ara El Yiyo, que, també casualitat, han estat, o són , imatge de Giorgio Armani, paradigma de l’elegància més conceptual.

Després del xou, del qual Emily es mostra tan sorpresa com agraïda i emocionada, hi ha una trobada en plena Rambla, on l’ambient estiuenc segueix manant malgrat el mes. Hi ha intercanvi d’elogis i invitacions, fugaços idees de col·laboracions que probablement quedaran en no-res. Però flota una admiració mútua i un afecte especial. No hi ha gaire temps per res més. El Yiyo té un segon passi que li espera i els turistes ja comencen a entrar, i Emily ha de matinar.

A Emily, filla del guionista John Mortimer, li encanta Barcelona, ​​de fet li agradaria quedar-se, però, recapacita un segon i rectifica: “No, no, vull tornar a casa, a Nova York, amb el meu marit i els meus fills”, diu regalant una altra de les seves impressionants somriures. Coneix Espanya, “una mica, vaig estar tres dies durant la meva una de mel, fa ja … (Pensa una mica i fent anar-vos sobre la panxa) quan estava embarassada de Samuel”, el seu primer fill. Després va tornar i va estar tres dies per fer la ruta arquitectònica: “ho sé tot sobre Gaudí”, diu divertida.

Li queda molt per veure perquè en aquesta ocasió amb prou feines ha sortit del decorat, la llibreria que el seu personatge en el film s’obstina a obrir en un petit poble de la costa de Anglaterra a finals dels cinquanta. Una història de Penélope Fitzgerald, amb qui estan identificades tant actriu com a directora. Li va agradar tant el guió de Coixet que ha esperat (i col·laborat) en el seu finançament i fins i tot ha renunciat a un paper amb Yevhen Aranovsky. Com va arribar a la seva vida el guió? Casualitat. Coixet és amiga d’una altra de les estrelles de la pel·lícula, Patricia Clarckson i la va anar a veure al teatre de Nova York, on ella representava “L’home elefant” al costat de Bradley Cooper i Alessandro Nivola, espòs d’Emily. Un sopar, una xerrada. I a partir d’aquí va sorgir la resta.