Macarena Ramírez

Natural de Chiclana de la Frontera, Macarena Ramírez es va formar al conservatori Maribel Gallardo de Cadis i ha seguit formant-se en les arts escèniques, cursant Pedagogia de les Arts Visuals i Dansa a la Universitat Rei Joan Carles I de Fuenlabrada (Madrid).

Ja des de nena Macarena Ramírez va despuntar com a artista i bailaora, arribant a ser una de les ballarines de la companyia d’Antonio el Pipa el 2002, en la qual participa en “Portes endins”, “Dansa Cali” i “De tablao”. També va interpretar a Lola Flores de nena en la pel·lícula “Lola, la pel·lícula”.

El 2010 Macarena és becada pel Centre Andalús de Dansa i realitza la seva primera gira internacional amb Mariana Cornejo pels Països Baixos, a més de participar en l’enregistrament del llargmetratge “Verd que et vull verd” amb Cristina Hoyos. La pel·lícula narra la història d’una noia, que és filla d’immigrants i que està ficada en un món tèrbol, de drogues, i arriba un moment en què decideix anar-se a veure la seva àvia a Granada (Cristina Hoyos), que té una escola de ball, per tirar endavant amb la seva vida a través del flamenc.

A partir de llavors Macarena Ramírez comença a treballar amb algunes de les figures més importants del panorama flamenc, el que li llevaa visitar els festivals més importants d’Espanya, ja sigui en solitari o com a part d’un espectacle.

Va participar en el Festival de Jerez amb l’espectacle “Visca Jerez”, produït per la Fundació Teatre Villamarta en col·laboració amb l’Agència Andalusa per al Desenvolupament del Flamenc. Va comptar amb Antonio el Pipa, La Macanita i Jesús Méndez com a artistes convidats, amb la coreografia de Javier Latorre i les composicions de Paco Cepero. Va participar també en la Biennal de Sevilla a la secció de joves promeses anomenada “El flamenc que ve”, al costat de Paloma Fantova, on va recollir un gran èxit per alegries, per farruca i per soleá. Va actuar a l’any següent a la Biennal de Màlaga com a balladora solista dins de l’espectacle que va presentar Antonio el Pipa.

Durant aquest temps col·labora també amb Sara Baras en l’espectacle “La Pepa”, dramatúrgia flamenca basada en estampes que representen el Cadis de la Pepa (1810- 1812), l’horror de la guerra, la bellesa de la seva terra, la importància de crear una constitució històrica en el món; la influència, l’esperança, l’alegria, les ganes de viure i la llibertat. Espectacle de ball flamenc esquitxat de detalls gaditans que resumeixen el peculiar caràcter de la gent d’aquesta beneïda terra i que desemboca en una “Pepa” d’avui mateix, 200 anys després.

Poc després, entra a formar part de la companyia de María Pagés amb l’espectacle “Jo, Carmen”. El personatge de Bizet és l’inici d’un espectacle que busca desarmar els estereotips inculcats durant segles per silenciar l’essència de la dona real. Una dona parlant de dones, amb les arestes que les conformen i sostenen. La reflexió coreogràfica de Pagès busca confrontar el mite i despullar-lo de la imatge prefabricada que tots tenim incorporada per mostrar a l’escenari una més precisa i veraç.

Companyia de dansa Macarena Ramírez
Recentment ha iniciat la seva carrera com a coreògrafa, creant la seva pròpia companyia de flamenc i presentant els seus dos primers espectacles: “8 lletres, 8 pals” i “Records”. Mitjançant “Records”, l’artista es fica en la pell d’una antiga bailaora retirada, que rememora la seva joventut com a balladora i artista, vida a la qual va haver de renunciar per dedicar-se a la seva família. Macarena Ramírez pretén, mitjançant la dansa, homenatjar totes aquelles dones que van haver de deixar els seus somnis per dedicar-se a la seva família.

L’acompanyen en el seu periple a través dels records seu elenc d’artistes: José Zarzana al piano, David Carpio i May Fernández al cant, Pascual de Lorca i Juan José Alba al toc, Emilio Martín al violí i Jero Bellido com a tècnic d’il·luminació.

Ha compaginat les seves gires amb actuacions en els tablaos més importants d’Espanya, com el Corral de la Moreria arribant recentment a iniciar una col·laboració amb Tablao Flamenco Cordobes Barcelona.

Entrevista publicada al Diari de Jerez (2013.03.02)
Té només 20 anys però dalt de l’escenari aparenta molts més, ja que si alguna cosa té Macarena Ramírez és una forta personalitat, un bé preuat quan es vol ser artista. Després brillar l’any passat a Visca Jerez !, la chiclanera tindrà aquesta nit la seva oportunitat en Companyia on es recolzarà d’artistes com David Carpio, Pascual de Lorca i el piano de José Zarzana, entre d’altres.

-Nerviosa a mesura que s’acosta el gran dia …
-Sí, ja estic notant els nervis i demà-per ara- segur que estaré atacada. La veritat és que agraeixo molt que s’hagin acordat de mi per estar en aquest gran festival.

-També s’ho haurà guanyat, o no?
-Bé, es fa el que es pot, l’any passat en l’espectacle ‘Visca Jerez’ tothom va parlar bé de la seguiriya amb bata de cua que vaig fer i això m’ha donat una empenta.

-¿Entén que és una oportunitat?
-És clar perquè que et donin una Sala Companyia en un Festival de Jerez no és habitual. Quan em van trucar em vaig alegrar moltíssim perquè que et diguin a tu amb tota la gent bona que hi ha ballant és una alegria. Sincerament, encara no em crec que m’hagin cridat.

-Vostè està acostumada a treballar amb companyies, però a l’hora de preparar tot, és molt diferent quan es fa sola?
-Està clar no és el mateix estar sota l’empara de gent com Antonio El Pipa, el Viva Jerez o Sara Baras que ballar sola. La responsabilitat és teva i així ho estic preparant. A més, aquest cop serà la primera ocasió que ball a la Sala Companyia perquè sempre ho he fet en Villamarta. Per primera vegada la gent em veurà ballar a mi i això imposa.

-A què té por més?
-Al ball en si perquè tots els balls que faig són de difícil interpretació, per exemple, vull fer alegries amb bata de cua i mantó i això, per molt assajat que ho tinguis, com se’t enganxi el mantó, mal assumpte. Després faré soleá i seguiriyas, que són dos dels pals que més m’agraden.

-Nana, seguiriyas, soleá … ¿No és un espectacle massa trist?
– (Riu) Pot ser, però és que és la realitat d’una dona que ha de deixar el seu ball per la seva família i el seu marit.

-I per què aquest fil argumental perquè no és normal que una noia de 20 anys centre el seu ball en homenatges així?
-Simplement perquè he conegut a diverses dones que han deixat el ball per això. Per què ho faig? Perquè es va acudir i crec que es mereixen que ens recordem d’elles.

-Veient el seu elenc artístic comprovem que s’ha envoltat de la seva gent de confiança …
-És clar, perquè per a mi és molt important la gent de darrere, em han d’omplir tocant i cantant. Per aquesta vegada vaig molt bé acompanyada, és la gent en la qual confio.

-Per què no et conegui, qui és Macarena Ramírez?
-Macarena Ramírez és una noia de 20 anys de Chiclana, però des dels 6 anys he estat a Jerez, primer amb Maria del Mar Moreno i després amb Antonio El Pipa. També tinc el grau mitjà de Dansa del Conservatori de Cadis, i he estat treballant últimament amb Sara Baras. Bé, també estic estudiant a Madrid un grau de pedagogia d’arts visuals i dansa a la Universitat Rei Joan Carles.

-I té temps per estudiar també?
– (Riu) Sí, la veritat és que de set assignatures només m’ha quedat una, ¿no està malament.

-A part de Maria del Mar Moreno, Antonio El Pipa i Sara Baras, amb els que has conviscut més, què referents ha tingut més en el ball?

-Perquè no m’agradi algú ballant ha de ballar molt malament, molt malament, molt malament. Tracte de quedar-me amb el millor de cada mestre. Per exemple, ara que vaig molt a Madrid a donar cursos intento aprendre de tots perquè encara tinc molt a millorar. De tota manera, em fixo molt en Eva Yerbabuena, a Rocío Molina, en Manuela Carrasco, amb aquesta força que té … Per a mi totes tenen alguna cosa que agrada i tractes de fer-ho a la teva manera, sense copiar res i donant-li la teva personalitat.

FONT: http://www.diariodejerez.es/article/xviifestivalflamencojerez/1471796/todavia/no/me/creo/me/hayan/llamado/para/este/festival.html