La bulería condensa tot allò que el flamenc té de lliure i col·lectiu: convida a les palmes, al jaleo i al moviment.
Al llarg d’aquest article, ens endinsarem en l’apassionant món de les bulerías.
Què és la bulería?
Es tracta d’un cante i un ball caracteritzats pel seu ritme ràpid, el seu compàs de dotze temps i el seu inconfusible caràcter festiu. És el colofó de qualsevol juerga flamenca.
Avui es balla i es canta per bulerías en penyes, festes familiars, fires andaluses, grans festivals i tablaos de referència com Tablao Flamenco Cordobés a Barcelona.
L’origen de la bulería: Jerez com a punt de partida
L’origen de la bulería és fascinant i, com molts aspectes del flamenc, s’entrellaça amb la història i la cultura d’Andalusia.
Neix a finals del segle XIX a Jerez de la Frontera. Es creu que la bulería va sorgir com una derivació del cante por soleá, accelerant-ne el compàs i adaptant-lo a un caràcter més viu i espontani.
Aquesta acceleració i el canvi d’enfocament van transformar un cante solemne en una de les expressions més vives.
La història i l’evolució de la bulería ens mostren com, de ser un remat d’altres cantes o un acompanyament per al ball, la bulería va anar guanyant independència fins a convertir-se en un dels palos més importants i recognoscibles del flamenc.
La seva adaptació i versatilitat la van fer popular ràpidament, estenent-se per tota Andalusia i consolidant la seva reputació com la reina de la festa.
El compàs de la bulería
L’ànima de la bulería resideix en el seu compàs. Aquest ritme representa el repte més gran per als aprenents de flamenc.
El compàs de la bulería s’estructura en un cicle de 12 temps.
L’estructura musical de la bulería és complexa però flexible, i permet la improvisació tant en el cante com en el ball i la guitarra.
La capacitat de «sentir» el ritme de la bulería és més una qüestió d’intuïció i vivència flamenca que de pura matemàtica.
És un compàs que requereix palmes, jaleo i un coneixement profund dels seus accents per poder ser interpretat correctament.
El ball per bulerías: improvisació, força i personalitat
El ball per bulerías és un dels més lliures i personals del flamenc.
El bailaor o la bailaora pot jugar amb silencis, zapateados, marcajes, braços, voltes i desplantes, sempre dins del compàs.
Tot i que hi pot haver una base de marcajes assajats, el bailaor necessita improvisar en resposta al cante i a la guitarra.
El ball es caracteritza per l’expressivitat dels braços i el zapateado, un tret distintiu del ball flamenc.
Postures elegants i gestos de braços es combinen amb voltes ràpides, treball de maluc i desplantes que tallen el compàs.
La bulería s’utilitza habitualment com a tancament en reunions flamenques; diferents artistes surten d’un en un al centre del semicercle per fer breus improvisacions, cadascú amb el seu tipus de moviment i personalitat.
Entre les bailaoras destaca el joc de faldilla, mantó o bata de cola; entre els bailaores, un zapateado més percussiu i tallant. Però tot el quadre comparteix la mateixa intensitat.
Per què és tan difícil ballar bé per bulerías?
Des de fora pot semblar un dels estils més espontanis. Des de dins, aquesta espontaneïtat requereix molt coneixement.
Per ballar per bulerías cal dominar el compàs, reconèixer els senyals del cante i la guitarra, saber entrar i sortir, controlar els tancaments i, al mateix temps, transmetre naturalitat.
Això explica també per què les bulerías són un bon exemple d’allò que es perd quan el flamenc es redueix exclusivament a una coreografia tancada.
En un tablao autèntic, l’espectacle es construeix en bona mesura a partir de l’escolta i la interacció.
Tablao Flamenco Cordobés: viure el flamenc a La Rambla de Barcelona
Llegir sobre compassos, palos i estils ajuda a entendre el flamenc. Escoltar-los i veure’ls succeir a pocs metres canvia completament l’experiència.
Fundat el 1970, Tablao Flamenco Cordobés porta més de cinc dècades defensant aquesta manera de viure el flamenc al cor de La Rambla de Barcelona.
Pel seu escenari han passat figures històriques com Camarón de la Isla, Farruco, Manuela Carrasco, Chocolate, Juan Villar, La Tati, Manolete o Lole y Manuel, mentre que la seva programació actual continua reunint artistes consagrats i noves figures del flamenc.
El format conserva un dels elements fonamentals del tablao: la proximitat.
Cante, ball, guitarra, palmes i improvisació es desenvolupen en una sala íntima i amb acústica natural, afavorint precisament aquesta comunicació tan important en palos com la bulería.
Vols experimentar el flamenc en directe? Descobreix la programació i els espectacles de Tablao Flamenco Cordobés a Barcelona i viu el flamenc des de la proximitat d’un tablao històric de La Rambla.