El flamenquito sona a fires, trobades d’amics, festivals i llistes de reproducció d’arreu d’Espanya.
Té guitarra, ritme, tornades que s’aprenen ràpidament i una connexió evident amb el flamenc.
Però és realment flamenc o parlem d’un altre gènere musical?
La resposta té més matisos del que sembla. El flamenquito barreja elements de la tradició flamenca amb el pop, la rumba i altres sons contemporanis.
Vegem què el caracteritza, quins són els seus principals representants i quina relació manté amb el flamenc tradicional.
Què és el flamenquito?
El flamenquito és una denominació popular per referir-se a una música d’inspiració flamenca que incorpora elements del pop, la rumba i altres gèneres.
S’identifica sovint amb cançons melòdiques, ritmes accessibles, guitarres d’aire flamenc i lletres properes a la vida quotidiana.
No és un pal flamenc reconegut, com la soleá, la seguiriya o la buleria. Tampoc no existeix una definició acadèmica única que permeti classificar totes les cançons que reben aquesta etiqueta.
A la pràctica, s’utilitza per descriure un conjunt força ampli de propostes musicals. Algunes mantenen una relació estreta amb el cant i la guitarra flamencs.
D’altres s’acosten molt més al pop espanyol, encara que conserven determinats girs vocals o patrons rítmics.
Pensem en una cançó amb guitarra espanyola, palmes, una tornada enganxosa i una veu que utilitza melismes propis del cant flamenc.
És possible que algú la descrigui com a flamenquito, fins i tot quan l’estructura musical sigui principalment pop.
Aquesta és una de les claus del terme: descriu una sonoritat recognoscible més que no pas un gènere amb regles estrictes.
Quin és l’origen del flamenquito?
El flamenquito no té una data de naixement concreta ni un únic creador.
El seu desenvolupament està relacionat amb les transformacions de la música flamenca durant el segle XX, especialment quan va començar a dialogar més obertament amb altres gèneres populars.
Per entendre com es va consolidar aquesta sonoritat, convé observar-ne alguns antecedents.
La rumba flamenca i l’obertura a nous ritmes
La rumba flamenca va ser fonamental per acostar determinats sons flamencs a públics més amplis.
El seu caràcter festiu, el protagonisme de la guitarra i la facilitat per integrar-se en celebracions la van convertir en un terreny especialment fèrtil per a l’experimentació.
Durant la segona meitat del segle XX, artistes com Peret i Los Amaya van contribuir a popularitzar la rumba catalana, mentre que altres figures van desenvolupar propostes que combinaven flamenc, rumba i música popular.
No tota rumba és flamenquito, però la influència d’aquests estils és evident en bona part de les cançons que avui reben aquesta denominació.
El nou flamenc i les fusions dels anys setanta i vuitanta
Un altre moment decisiu va arribar amb artistes que van començar a qüestionar les fronteres musicals.
Paco de Lucía va ampliar les possibilitats de la guitarra flamenca i Camarón de la Isla va explorar noves sonoritats, especialment amb La leyenda del tiempo, publicat el 1979.
Paral·lelament, projectes com Veneno, Pata Negra i, posteriorment, Ketama van incorporar elements del rock, el blues, el pop i altres tradicions.
Aquestes propostes no es poden reduir al flamenquito. La seva importància rau en el fet que van ajudar a normalitzar la convivència entre el llenguatge flamenc i les músiques contemporànies.
Si vols aprofundir en aquesta evolució, pots consultar el nostre article sobre les cançons de flamenc que van marcar la història.
La popularització del flamenquito als anys noranta i dos mil
Durant els anys noranta i, especialment, els primers anys del segle XXI, van aparèixer nombrosos grups que van portar les fusions d’inspiració flamenca a les emissores comercials.
Les seves cançons parlaven d’amor, amistat, desenganys i experiències quotidianes. Les tornades van guanyar protagonisme i les produccions van començar a incorporar recursos habituals del pop.
Grups com Los Delinqüentes, Los Rebujitos i Fondo Flamenco representen diverses maneres d’entendre aquesta evolució.
El resultat va ser una música que es podia escoltar tant en concerts com en festes familiars, fires i trobades informals.
Quins artistes i cançons es relacionen amb el flamenquito?
És més precís parlar de cançons i etapes que no pas classificar tota la carrera d’un artista.
Molts músics s’han mogut entre el flamenc, la rumba, el pop i altres influències.
Aquests noms ajuden a orientar-se:
Ketama: una referència habitual per la seva manera d’acostar les arrels flamenques a altres músiques. «No estamos lokos (Kalikeño)» és una de les cançons més associades a aquest àmbit.
El Barrio: combina una marcada identitat flamenca amb un llenguatge de cançó popular.
Estopa: la seva barreja de rumba, guitarres i relats quotidians apareix sovint en seleccions de flamenquito.
Los Delinqüentes: van aportar una proposta amb accent de Jerez, esperit de carrer i diverses influències.
Fondo Flamenco: representa una vessant especialment vinculada a la cançó melòdica i al pop d’inspiració flamenca.
La llista no estableix fronteres definitives. Serveix com a punt de partida per escoltar diferències i descobrir quina combinació de ritme, veu i melodia atrau més cada oient.
On pots gaudir del flamenc autèntic a Barcelona? Tablao Flamenco Cordobes
Per descobrir el flamenc, poques experiències són tan reveladores com presenciar un espectacle en directe.
Tablao Flamenco Cordobes, situat en ple cor de la Rambla de Barcelona, defensa des del 1970 l’autenticitat del flamenc i la seva transmissió entre generacions.
Fundat pels artistes Luis Adame i Irene Alba, aquest tablao històric ha acollit grans figures com Camarón de la Isla, Farruco, Manuela Carrasco i moltes altres llegendes del flamenc.
El seu escenari continua reunint artistes destacats del panorama actual, mantenint un format basat en la proximitat entre intèrprets i espectadors.
Aquí el flamenc no depèn d’una coreografia completament tancada. El cant, el ball i la guitarra dialoguen en directe, deixant espai per a la improvisació, l’emoció i la personalitat de cada artista.
L’experiència es pot completar amb una proposta gastronòmica de cuina tradicional, elaborada des del respecte pel producte i amb opcions vegetarianes, veganes, halal i sense gluten.
És una oportunitat per descobrir dues expressions de la cultura espanyola en un mateix lloc: el flamenc i la gastronomia.
Consulta la programació i reserva la teva experiència a Tablao Flamenco Cordobes per descobrir-lo de prop.
Si vols conèixer millor aquesta experiència, pots llegir el nostre article sobre què esperar d’un espectacle de flamenc a Barcelona.